2. Activitats interpretatives sobre La metamorfosi 

 

La caracterització de Gregor Samsa

 

2.1. Llegiu aquest text i responeu després les preguntes que hi ha a continuació:

 

Kakfa a l'editorial Kurt Wolff:

 

Van escriure’m vostès darrerament que Ottomar Starke realitzarà la il·lustració per a la coberta de La metamorfosi. Ara bé, pel que conec aquest artista [...], m’ha sobrevingut un petit ensurt, probablement més que innecessari. Resulta que se m’ha ocorregut, atès que Starke serà realment l’il·lustrador, que potser estigui en el seu desig voler dibuixar l’insecte mateix. Això no, si us plau! No voldria reduir el seu poder d’influència, sinó tan sols exposar un desig, a causa del meu palès millor coneixement de la història. L’insecte mateix no pot ser dibuixat. Ni tan sols pot ser mostrat de lluny estant. En cas que no existeixi tal intenció, la meva petició resulta ridícula; millor. Els estaria molt agraït per la mediació i el suport al prec. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com ara:els pares i el gerent davant la porta tancada, o millor, encara: els pares i la germana a l’habitació fortament il·luminada, mentre la porta cap a l’ombrívola habitació contigua resta oberta.

Franz KAFKA, Escritos sobre sus escritos (traducció de Vicent Sanz)

 

 

a) Quines possibles raons hi ha perquè l’autor no vulgui que l’«insecte» no aparegui dibuixat? Quin objectiu pretén assolir deixant-lo sense visualitzar?

b) Quina relació hi pot haver entre aquesta intenció i el fet que, el dia de la transformació, Gregor Samsa es desperti d’uns somnis desassossegats?

 

2.2. La característica definitòria del personatge Gregor Samsa és la combinació de trets humans i monstruosos. Elaboreu dues llistes: una de les facultats humanes i una altra dels trets animals que té el personatge.

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot interpretant La metamorfosi

 

Relacions familiars

2.3. Apart del pare i la mare, amb els quals ja hem vist com Gregor Samsa repereix en certa manera el triangle edípic (com, de fet, el propi Franz Kafka), l'altre familiar a La metamorfosi és la germana Grete. Llegiu aquest text sobre la relació entre germà i germana abans de respondre a la pregunta corresponent:

 

El 12 de setembre de 1912, Kafka escriu al Diari: «L’amor entre germà i germana —la repetició de l’amor entre mare i pare». Dos mesos més tard, Kafka escriu un relat on un home, transformat de la nit al dia en un insecte monstruós, sofreix la indiferència de tota la família, tret de la germana («La germana sí que li va conservar sempre l’estimació», Cap. II).

Jordi LLOVET, «La transformació de Franz Kafka»

 

 

Al capítol 3 de La metamorfosi hi ha un passatge en què queda explícitament reflectida la relació sentimental de caràcter incestuós entre Gregor Samsa i sa germana. Localitzeu-lo i llegiu-lo amb atenció en el context de la situació narrativa en què apareix. En aquell moment, pot dir-se que la relació incestuosa entre el «monstre» i sa germana és recíproca, tal com es descriu en el text de Jordi Llovet? Per quins motius?

 

2.4. Tot referint-se a l’agrimensor K., protagonista de la novel·la kafkiana El castell, l’escriptor txec Milan Kundera diu: "Allò que obsedeix Kafka no és la maledicció de la solitud, sinó la solitud violada!". Com es manifesta, a La metamorfosi, aquesta obsessió per la solitud violada?

 

 

L'individu davant la societat

2.5. La família de Gregor Samsa reprodueix els esquemes de funcionament i els valors de la societat. El protagonista hi està atrapat.

a) En quins moments de la narració l’exercici del poder autoritari contra el protagonista es posa de manifest? Qui de la família l’exerceix?

b) Quins són els valors socials que reprodueix la família Samsa? Els comparteix plenament el protagonista? Per què?

 

2.6. Quan la família Samsa s’ha adaptat a la situació absurda d’haver de suportar Gregor i s’ha hagut de posar a treballar, ha agafat uns llogaters a dispesa. Com s’explica que tant aquests personatges com el gerent no tinguin nom? Quina significació simbòlica pot tenir aquest fet a la vista de les relacions entre individu i societat que apareixen en el relat?

 

2.7. Llegiu aquest text interpretatiu de la transformació de Gregor Samsa i contesteu la qüestió que hi ha després:

 

Kafka s’aferra a l’escriptura per defensar-se de la família, i àdhuc per defensar-se de tot allò que li recordi l’ordre familiar: especialment Felice Bauer, la berlinesa de dents ferotges —segons l’escriptor— a qui s’acostava una vegada i una altra amb el mateix impuls amb què després se’n separava. Kafka s’aferra a l’escriptura i rebutja els altres. Així, l’escriptura esdevé de seguida sinònim de solitud. Diari, 21 de juliol de 1913: «He d’estar sol sempre que pugui. Tot el que he fet fins ara, només ha estat un èxit de l’estar-sol.» No està sol, molt sol en la fosca del terra de la seva cambra, aquest escarabat repugnant per a tothom menys per a si mateix? Està sol, i progressivament oblidat pels altres. De primer, oblidat pels «altres» llunyans: el director, el gerent, els companys de feina, el saltataulells de l’establiment. Després, oblidat pels «altres» més pròxims: el pare, la mare —finalment, també la germana. Però tot això no l’amoïna massa: Gregor continua viatjant incansablement per la seva cambra: s’hi arrossega per terra, per les parets i el sostre: té el seu món, construeix el seu món imaginari. I, curiosament, perd la facultat de parlar, però no la d’oir: els altres no l’entenen, però ell està a l’aguait de tot el que passa més enllà de la seva cambra. Com una possible conclusió: no serà La transformació la petita història veritable, i molt familiar, de la transformació de Kafka-fill/germà, en Kafka-escriptor?

Jordi LLOVET, «La transformació de Franz Kafka»

 

Reflexioneu sobre la pregunta final del text i argumenteu la vostra opinió al respecte. Tingueu en compte que al final, Gregor Samsa mor i va a parar al cubell de les escombraries.

 

 

NOTA BENE: Totes les activitats s'han extret del dosssier Les metamorfosis ("La salamandra" de Mercè Rodoreda, Les Metamorfosis d'Ovidi, La metamorfosi de Franz Kafka), elaborat per Vicent Sanz Arnau i Maria Josep Simó i Peralta per al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catañunya, el curs 2001-2002.