• Se centra en els últims dies de la guerra de Troia (Ílion, en grec) que ja fa deu anys que dura. La guerra històrica va tenir lloc al segle XIII a.C., quan els aqueus (el nom amb el qual els antic grecs es referien a ells mateixos) van enfrontar-se amb els troians (que vivien al nord d'Àsia) per raons comercials.

 

• Presenta Aquil·les com a prototipus d'heroi, destacat per la seva noblesa i valentia.

 

• El públic ja devia conèixer els fets que es narren, ja què els personatges són introduïts sense que s'expliqui res del seu passat.

 

• La llengua utilitzada és una llengua artificial, literària i culta, plena d'arcaismes. És una barreja dels dialectes eòlic i jònic.

 

• Destaquen recursos estilístics com els següents:

- Comparacions

- Llargues enumeracions de guerrers i pobles que participen als combats

- Expressions fixes que es repeteixen: epítets que qualifiquen els personatges: "Hèctor, de casc tremolós"; "Aquil·les, de peus lleugers"

 

• Els herois apareixen humanitzats: presenten virtuts com l'amor a la pàtria o a l'amic.

 

• Els déus són antropomòrfics: el seu aspecte, les seves passions, vicis i virtuts són semblant als dels homes; només els diferencia la seva immortalitat i la seva superioritat en força, bellesa i intel·ligència. 

 

• Per sobre dels déus hi ha una poder absolut, irracional, que escapa al seu control: el Destí. S'entén com un cert ordre dels aconteixements, que ningú, ni tan sols els déus, pot alterar.

 

• Els herois estan sotmesos a una doble força: el Destí i la intervenció dels déus. Contra el primer no poden fer res, ja que és inexorable. Respecte als déus, tot i que sovint aquests intervenen en les accions humanes, de vegades els homes han de decidir per ells mateixos, amb la qual cosa tenen un cert marge de llibertat.