1. Què és un gènere literari?

 

Per entendre què és un gènere literari, pot ser útil recórrer al símil amb exemples cinematogràfics. Si pensem en què significa que, de les pel·lícules que veiem, unes siguin drames, altres comèdies, altres westerns, etc., veurem com cadascuna d'aquestes categories (drama, comèdia, western, etc.) té una sèrie de característiques temàtiques i formals que les distingeix de les altres. Per exemple:

 

- En la comèdia, ens trobem situacions que ens provoquen el riure, amb personatges graciosos o més aviat ridículs (p.e., Torrente).

 

- En el drama, les situacions són serioses, i emocionen, commouen i fins poden provocar alguna llàgrima (p.e., Titanic).

 

- En canvi, en les pel·lícules de ciència-ficció, les aventures se situen en un temps futur i de vegades també en un espai llunyà. Sol predominar l'acció i, al costat de personatges humans, apareixen altres no-humans com robots, monstres, etc. (p.e.: Star Wars).

 

- En les pel·lícules fantàstiques, se solen narrar esdeveniments estranys o sobrenaturals que els succeeixen a personatges normals de la nostra realitat quotidiana, i es busca generar en l'espectador un efecte de por, angoixa, inquietud (p.e.: Paranormal Activity).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Igualment, si pensem en la literatura, no és el mateix escriure o llegir un poema, que escriure o llegir un conte, i dins dels contes, per exemple, uns poden ser de terror i altres de ciència-ficció. Entre un i altre gènere entenem que hi ha característiques diferents: característiques d'estil o forma, i de temes.

 

D'aquí la definició dels gèneres literaris com "models o tipus de creació que comparteixen semblants característiques formals, temàtiques o de construcció", és a dir, com una classe o tipus de textos.

 

Els gèneres obeeixen a la mania de l'ésser humà per classificar el món real, per així intentar entendre-ho millor. La classificació "gèneres literaris" prové de la classificació "gèneres animals" (animals vertebrats i invertebrats, masculí i femení, etc.). Davant d'aquesta classificació, que és científica i depèn de dades objectives, la dels "gèneres literaris" és molt més relativa i discutible.

 

Recordem, com a exemple d'aquesta mania classificatòria i del caràcter relatiu de la mateixa, que el gènere filosòfic de la Metafísica es diu així perquè, quan els bibliotecaris de la Biblioteca d'Alexandria (del -280 a.C. al -48 a.C.) van haver d'ordenar i classificar els prop de 700.000 volums que componien la biblioteca, es van trobar amb un conjunt de llibres de variat contingut filosòfic que es trobaven just després dels dedicats a la Física, i per això els van denominar Metafísica (que significa "més enllà de la física" ).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Tipus de gèneres literaris

 

El criteri de classificació utilitzat habitualment pels estudiosos de la literatura prové de la Poètica d'Aristòtil (segle IV a.C.). Aquest criteri és el de la veu del poeta, el que respon a la pregunta: "Qui parla?". Això vol dir que, depenent de la persona o persones que parlin (tinguin veu) en l'obra literària, aquesta pertanyerà a un gènere o un altre.

 

Així, en el gènere èpic, l'autor és el que narra i fa parlar als personatges mitjançant la tècnica del diàleg.

 

En el gènere líric, només parla el jo del poeta.

 

I en el gènere dramàtic, només parlen els personatges.

 

A partir del segle XVIII, es consideren com obres literàries textos del gènere didàctic, el fi dels quals no és la imitació de la realitat per mitjà del llenguatge (a l'inrevés que els altres tres gèneres que acabem de nomenar), sinó la comunicació d'un pensament per tal d'ensenyar o instruir el lector.