HOMER

 

1. Breu introducció a la cultura grega

 

• Els grecs formaven un poble molt divers (jonis, eolis, doris, etc.) i estaven concentrats en una geografia molt accidentada, amb un conjunt considerable d'illes, de comunicacions difícils i amb un terreny escàs i poc fèrtil. 

 

• Per això va ser un poble de mariners i comerciants: exportaven vi, oli, artesania i armes; i importaven cereals, metalls, fusta i esclaus.

 

• Van establir colònies més enllà de la Grècia actual. A partir del segle VIII a.C., el poble grec estava constituït per una sèrie de polis, que eren petits estats independents i que s'estenien a les costes de Turquia, el nord d'Àfrica (Egipte i Líbia), Sicília i el sud d'Itàlia, el sud de França (Marsella) i la costa catalana (Roses, Empúries).

 

• Donada la seva diversitat i fragmentació geogràfica, necessitaven uns elements cohesionadors:

- un enemic comú: els medes o perses;

- unes creences religioses i uns mites compartits;

- uns costums comuns: festes religioses, competicions entre ciutats estat o polis;

- una llengua comuna: la koiné del grec escrit, que apareix al segle III a.C., diferent dels dialectes locals (àtic, jònic, dòric, etc.).

 

• Era un poble politeista: els seus déus, semidéus i herois presenten formes i sentiments humans. L'home era la mesura de totes les coses; no la dona, amb poca presència real en la societat grega.

 

• Els mites servien per vehicular una sèrie de creences. Tractaven sobre:

- els déus,

- la naturalesa del món,

- els orígens,

- el significat dels cultes i rituals dels grecs. 

 

• Gairebé tots els gèneres literaris estaven vinculats a festes o cerimònies religioses. En concebre els déus amb les mateixes necessitats i gustos que els humans, en aquestes festes es menjava, es bevia, es dansava, es representaven obres de teatre, es feien competicions esportives... Servien per homenatjar els déus, satisfer-los i aconseguir el seu favor.

 

• S'acostuma a associar els grecs amb la propagació d'un concepte de bellesa basat en la mesura, la proporció i l'equilibri. Però aquesta idea va sorgir sobretot a partir de l'Edat Moderna, i hem de tenir en compte que l'estat en què s'han conservat les seves obres escultòriques i arquitectòniques, per exemple, difereix a l'estat original que van tenir aquestes. En comptes de la monocromia en blanc que acostumem a associar amb els grecs, la realitat és que van fer servir sobretot una policromia que s'allunya una mica d'aquesta idea de mesura i equilibri clàssics, com podem veure a les imatges del costat.