top of page

1. Una nova sensibilitat recorre Europa: tempesta i impuls

JOHANN WOLFGANG GOETHE (1749-1832)

Joseph HAYDN (1732-1809), L'alosa, primer moviment (allegro moderato)

Richard Wagner (1813-1883), Tristany i Isolda, ària final (Liebestod: 'Mort d'amor')

A finals del segle XVIII, i especialment a les terres alemanyes, neix una nova sensibilitat (artística, literària, política, etc.) que farà entrar definitivament la literatura en la Modernitat. Després del Neoclassicisme que va dominar bona part de la preceptiva literària del segle XVIII, arriba el moment del Preromanticisme, de mans del moviment Sturm und Drang ('tempesta i impuls'), el nucli del qual el van formar J.W. Goethe (l'autor de Les tribulacions del jove Werther) i J.G. Herder (el primer que s'interessà per la literatura popular i pel folklore com a expressió genuïna de l'esperit d'un poble). 

 

Per començar a entendre el canvi que suposà la introducció d'aquesta nova sensibilitat, ens serà útil comparar dues peces musicals, una de neoclàssica (Haydn) i l'altra de romàntica (Wagner). Després de sentir-les, anoteu quines idees, sensacions, emocions, etc., us han despertat l'una i l'altra. De ben segur, el resultat ens donarà unes primeres i valuoses claus per apropar-nos a l'estudi de la literatura preromàntica i romàntica.

Caspar David Friedrich, Caminant sobre el mar de boira (1818)

Ludwig van Beethoven, "Cant a l'alegria" (Novena Simfonia). L'autor d'aquest cèlebre himne a l'esperança i a la llibertat humana fou Friedrich von Schiller (1759-1805), un dels màxims representants del moviment de l'Sturm und Drang.

C.D. Friedrich, Monjo a la vora del mar (1809-1810)

bottom of page